El racó del SI NO FOS... SINÓ/SI NO

Molta gent té problemes a l'hora de diferenciar entre sinó i si no. Per aquest motiu, la meva proposta d'avui és intentar aclarir-ne l'ús. En primer lloc, hem de tenir clar que són les dues úniques formes existents en català:  sino només existeix en castellà. En català les dues formes existents són: sinó i si no.

SINÓ: És una sola paraula que cal accentuar. És una conjunció adversativa que indica oposició entre dos termes que posa en relació.
"La derrota no ha estat culpa del porter, sinó de tot l'equip"
També pot fer funció de conjunció distributiva: "No només el visitaré, a ell, sinó a tota la família".

SI NO: És un conjunt de dos mots, una conjunció condicional i un adverbi de negació. 

"Si no gaudeixes d'un passeig a la muntanya, et perdràs una bona estona d'oci."

Sovint per evitar repetir tota la frase, si no esdevé una representació de l'oració anterior, té un ús el·líptic. En aquests casos, ha d'anar seguit d'una coma. Pot ser substituït per altrament.

"Has de fer el que t'han demanat; si no (fas el que t'han demanat), et sentiràs malament."

Per practicar una mica: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/sino/index.htm

"Si estudio, no és per saber més, sinó per ignorar menys"